Madurai, com totes les grans ciutats indies, un caos de transit i fresosa, pero te un enorme temple sorprenent. Hi ha dotze torres a la valla que envolta el temple. Les torres portes, anomenades gopures, estan plenes de esculptures de les seves divinitats pintades. L'efecte es sorprenent, l'interior, només una part visitable pels no hindus, es mes semblant a altres que vàrem veure Kanchipuram.
L'efecte de les torres i les escultures es sorprenent.
Hem vist tambe un antic palau reial i un altra palau ara convertit en un memorial de Ghandi.
A la tarda hem volgut ser beneides per un elefant en un temple, pero com que no ens han deixat fer fotos tampoc hem pagat per la benediccio, o sia que hem vist i passat perdavant de l'elefant pero la seva trompa no ens ha donat cap cop al cap.
ROSA
Gopura, o torra-porta d'entrada al temple
Palau reialEl viatge fins a Madurai de quatre hores amb el bus, ha estat molt variat. Al anar passant per les poblacions veus la seva manera d'organitzar-se la vida. Apunto algunes anotacions de la meva llibreteta taronja: música india tot el camí, marbreres blanques, vaques amb les banyes pintades de color verd una i l'altre vermella, dones que renten al riu, papers i plàstics a per tot, lletreros amb tamil...ni un amb anglès...nenúfars als llocs on hi ha aigua, pallers com els que es feien abans, santuaris plens de figures, colors ,flors i devots...uf Em quedo aquí...
Ahir vàrem anar a beure una cervesa, a una discoteca....bé això semblava per la poca llum i ambient. Gairebé estàvem soles, la música va venir quan ja quasi marxavem....sonava Madona...coses de la India...el lloc estava mig amagat, l'alcool está prohibit. EL lloc el vam trobar per la guia. Va ser una manera de celebrar el meu sant....
La forta contaminació, ha quedat esmorteïda al passar per el mercat de les flors. Les dones fan els rams que després les noies es posen a les trenes , o porten en els seus santuaris plens de divinitats.
Pilar Vinyet
