Per arribar-hi he hagut de passar per un petit barri on suposo que abans hi havia barraques i ara son casetes molt petites, totes pintades de blanc, amb carrers molt estrets.
dilluns, 30 de setembre del 2013
De tornada a Ahmedabad
Avui darrer dia al Gujarat he volgut veure una vegada mes els stepwells. M'havia vist ja un a Ahmedabad el DADA HARI NI VAV, i hi he tornat, el pou es molt maco, no esta tan treballat com el que esta a les afores ADALAJ VAV. el segon pou MATA BHAVA NI VAV, que no havia vist, ha estat tota una sorpresa per a mi. Resulta que ara es un temple hindu. Pintat, descolorit i adornat amb els seus deus, l'altar principal esta al capdevall de les escales on hi hauria d'haver l'aigua, i com a molts temples hi ha trastos arreu, flors pansides, roba estesa, banderoles descolorides.
dissabte, 28 de setembre del 2013
Champaner
Champaner era un regne-ciutat mediaval musulma i part esta en el pla i d altre a la muntanya
Hi ha edicifics en diferent estat de conservacio arreu. Hi ha muralles que van del pla a dalt de la muntanya. L'estil de les fortificacions es indomusulma. La ciutat tenia bons sistemes de distribucio d aigua i enginyosos sistemes d enmagatzament de l'aigua durant el monson.
Tambe pous amb escales diferents del que havia vist fins ara.
Hi ha unes mezquites molt ben conservades amb la pedra molt treballada.
Al lloc mes alt de la muntanya, amb vistes extraordinaries, hi ha tres o quatre temples, que son llocs de peregrinacio com la major part de temples enlairats. Aixi doncs el camí que mena a dalt passant per construccions antigues esta molt trasitat i es facil seguir-lo i veure les ruïnes.
No he vist cap turiste extranger, m' alotjat en una hotel del turisme de Gujarat, siutat a la muntanya a 5 kilometres del pla, en un lloc plen de pseudollacs per enmagatzamar l'aigua i tambe a mig camí dels temples de peregrinatge. El lloc seria fantàstic si estés mes cuidat
dimecres, 25 de setembre del 2013
Pobles de Kutch
A Bhuj Un turista aleman i jo hem llogat un tuktuk i hem anar a diferents pobles, ha estat fantastic. Potser ha estat una mica un circuit turistic, anar en una casa un intentaven vendre'ns les artesanies que ells fabricaven i a canvi podiem fer fotos dels llocs i de les gents.
Però d'aquesta manera hem vist diferents tribus amb les seves indumentàries característiques i la manera de viure.
El paisatje es completament pla, al nord, frontera amb Pakistan hi ha un gran desert de sal, la extracció de la qual va ser un dels primers conflictes per part a Mahama Gandhi amb les autoritats angleses, doncs no volia que només aquells en traguessin profit. He anat a veure aquest gran desert des d una muntanyeta de 600 metres alçada amb una vista extraordinaria.
Tambe hem vist un llit de riu excavat amb formes i colors fantàstics
Bhuj
Aixo es una altre mon, al mercat i especialment a les botigues de roba, bisuteries i joies es veuen dones vestides amb vestits llargs, molt adornats, alguns amb mirallets, i amb molted joies a orelles i nas. Es veuen de diferent procedencia.
Lothal
Sento una mena de veneració pels llocs on hi ha hagut civilitzacions molt antgues. Aqui a Lothal la civilitzacio Harapan del les fertils valls del Indus, va construir unport allunyat del mar, aprofitant les marees per comercializar els productes de la terra. El lloc esta be, pero hi ha poca cosa excavada.
Gran festa
Avui era el dia final de la festa dedicada a Ganesha.
La gent ha tret l'ídol de les paradetes que hi havien al carrer o a casa i portant-lo a peu, en bici, en tractor,en camió, en cotxe, en carrossa tirada per camell o per tractor o per bous, i acompanyats de gent ballant al so dels tambors anaven desfilant pels carrers.
Es dirigien a un dels dos ponts preparats per la festa. Dalt del pont, jo només he anat a un, hi havia 5 grues enormes. Alla carregàven els idols grans a una plataforma lligada a la grua i el baixaven fins a l'aigua i alla els enfonsàven. L'espectacle meravellos, la contaminació........Aixo ha començat cap a migdia i durara quasi tota la nit, amb moltissima gent arreu cantant i ballant.
A sota el pont han fet dues grans piscines amb uns plàstics i la gent
hi porta a enfonsar els ídols petits, uns pocs els posaven en una barqueta i des d alla els tiraven a l aigua.
La gent repartia llaminadures i tiraven pols de diferents colors. A mi m han pintat la cara primer vermellosa i mes tard groga.
Palitana
He pujat als temples de Palitana, uns 5000 graons per pujar i uns altres per baixar. Com que ja havia pujat als de Ginar, l esforç no em va semblar massa gran tot i que molta gent gran i no tan gran es feia pujar en doly, o sia amb cadira damunt de canyes i tranportada per les espatlles de 4 o dos homes.
Com que aquesta part del Gujarat es molt plana, enlairant se una mica la vista es fantastica. Els temples amb una panoramica de 360 graus tenen una vista impresionant.
Step well o pous amb graons, en gujarati "uau"
M' he quedat bocabadada davant de la construccio. Uns 500 anys enrera es contruiren un seguit de pous perque la gent pogues anar a beure i refrescarse a tocar l'aigua. I per això buidaven el terreny i anaven fent pisos amb columnes i escales per baixar. El conjunt es meravellos, n he vist dos i un d ells te les pedres completament treballades.
dilluns, 16 de setembre del 2013
Porbandar
Es el poble on va neixer en Gandi. La ciutat es tranquila, te edificis molt macos o que ho serien si estiguessin cuidats.
La gent del Gujarat es molt amable ien general ni molesten ni timen els turistes, es molt agradable viatjar per aquest estat indi.
Des de l'autobus he pugut observar que esta ple de camps, en molts indrets tot el que la vista dona de si es veuen lleguminoses.
Hi ha aigua arreu
La vestmenta al Gujarat
Hi ha dones que no porten el sari indi, especialment en pobles, no se si pertanyen a una determinada tribu.
Porten una faldilla fins els peus i ub cos fins la cintura, maniga fins al colze amb tota l esquena descoberta, una petita tireta que aguanta el cos pel darrera. En alguns pobles, portaven els pits molt resaltats amb roba d un altre color i ben vistòs. Porten un mocador bufanda que cobreix el cap.
Els homes que no van occidentals porten el vestit indi blanc, consistent es pantalons molt cenyits a les cames i molt amples a cuixes i cul, una jaqurta blanca i turbant blanc. Alguns porten el mateis pero la jaqueta a partir de sota l'aixella els queda com una faldilla abombada fins la cintura.
Diu
Es una illa de 12 quilòmetres de llarg per 4 d'ample i esta unida a terra ferma per un pont. Diu no pertany al Gujarat sino que esta administrada directament des de Delhi. A diferencia de Gujarat, aqui es ven i beu alcohol i es veuen molts bars i botigues dedicades a això. Tambe es veu clarament d on surt l'alt nivell de vida qie hi ha a la ciutat.
Avui he anat a la platja de Nagoa, l'única de la illa amb infraestructura turística, mitja dotzena d'hotels.
Alla m he banyat vestida, ja que totes les dones així ho feien i he estat xerrant amb dues dones, que duien saris fantastics, que m'han explicat que es passejaven per la platja mentre els seus marits anaven de bars.
Mes tard passejant per la ciutat m'he trobat amb la sorpresa de veure diferents professons dedicades a Ganesha. Be un grup d una quinzena de persones acompanyaven una figura de Ganesha, el deu amb cap d elefant, a voltar per la ciutat fins a una mena d'ermita al costat del mar. En el seguici, davant hi anaven persones tocant el tambor i un gran altaveu seguits d un carro, d un metre cubic mes o menys, amb la figuara de Ganesa adornada i iluminada i llavors persones ballant i tirant petads, algunes amb la cara pintada de vermell
Junagadh
Una ciutat que una mica cuidada seria molt maca, te un fort amurallat, un enorme palau dels maharajas i diversos monuments funeraris de la epoca de la invasio musulmana.
A prop de la ciutat hi ha la muntanya Giron, lloc de peregrinatge religios.
Per arribar als temples de Giron cal seguir un cami escalonat amb uns 8000 esglaons. Les vistes son fantastiques i els temples a dalt estan be.
El cansansi de l'endemà es nota
diumenge, 8 de setembre del 2013
Dwarka
Dwarka, es una de les moltes ciutats sagrades pels hindus.
Aquesta te le particularitat de tenir els gats (escales que condueixen a l aigua per fer banys de purificacio) que donen al mar i no al riu.
He anat amb la familia que vaig coneixer a banyar-nos al mar. En primer lloc hem hagut de travessar un petit canal d aigua de mar, ho hem fer en marea baixa i amb aigua fins a mitja cuixa. Per travessar els homes s han quedat en calçotets, pero les dones ni tat sols s han arremangat una mica la kurta que porten, sino que s han mullat el pantalons i troç de faldilla que tocava. Arribats a la platja, per ells primera o segona vegada a la vida, els homes s han banyat amb calçotets i samarreta i les dones completament vestides sense ni tan sols treure's la bufanda que porten. Jo m ho he passat molt be vestida sense mullarme i tirant fotos.
2000 quilometres en tren
Viatjar en tren per l'Índia es sempre una experiencia diferent.
La meva llitera estava al passadis, resguardada amb una cortina. La primera nit he dormit com un sòc, he retornat al mon dels desperts quan he sentit que algú passava a vendre te.
Mig dormint, mig llegint, mig mirant el paissatje han anat passant les hores i tambe els diferents venedors, diari, dinar, aigua, bosses de patates.
La familia que tenia per veins ha arribat el moment en que no ha pogut aguantar mes la curiositat i han enviat el que mes sabia anglès a parlar en mi.
Be, en dic bla bla bla, soc de........
I ells son una familia de 10 menbres que anaven des de Lucknow a fer un viatge vacances-peregrinació a la costa de Gujarat.
La Roseta ha allargat el recorregut i ha continuat amb ells fins a Dwaty.
Ha estar una bona idea
Gorakpur
Es la ciutat a la que m'he trobat entrant a l'India des de Nepal. Crec que mes bruta impossible de trobar, he hagut d esperar moltes hores per agafar el tren i les he passades a la sala d espera de luxe de l'estació de tren
Subscriure's a:
Missatges (Atom)























