By bye

I de Mysore a Bangladore, un vol a Delhi i cap a casa

Karnataca. Sraravabelagola

A Mangalore ens va deixar el tren que més o menys ens va sacsejar unes 10 hores  a dalt d'una llitera. Encara va caldre un bon tros de viatge per arribar al nostre objectiu: un poble que es diu Sraravabelagola,  no cal entrar en detalls en com vam aconseguir que ens entenguéssin. El vaig apuntar tal com estava a la guia, però ells el van escriure en "kannada" que és la llengua del estat de Karnataca...ja podia intentar anar fer la cantarella i anar canviant la tònica de lloc , per fer-me entendre.

A Srara... Hi ha bastants temples, però el lloc més important és un santuari jansinista, on hi ha una escultura de 18 metros, monolítica de un personatge masculí, nu, amb una certa retirada a Buda (sort que els sacerdots jansinistes no llegiran el blog). Per arribar-hi, s'han de pujar, sense sabates, uns 700 esglaons, tallats a la roca granítica...una autèntica meravella. Un altre manera de pujar-hi, és amb "dolis". És a dir amb una cadira amb braços  portada per dos homes. Per un altre vegada, potser ho tindré en compte.

Desprès d'aquest santuari, vam pujar al altre també enfilat i amb no tants esglaons. Mentre havíem iniciat el nostre ascens es va posar a ploure. Ens van anar refugiant, a sota d'algunes pedres . Un cop vam arribar va sortir el sol i el temple ens va agradar molt.

Vam dormir dues nits a les guesthouse dels jansinistes. Les habitacions eren sencilles.

En aquesta zona, la principal producció són les palmeres de cocos. No podíem marxar sense tastar-ne un.

Pilar VInyet

  

Palau de Mysore

Es molt maco, tan l'exterior com l'interior. 

   

Kochi

Kochi

Aqui hi hem estat quasi quatre dies. Als voltants de Kochi hi ha molta aigua i la ciutat s'extent a illes i peninsules totes conectades amb ferries i alguns ponts. La part anomenada For Kochi és una mena de paradís de tranquilitat, hi ha uns carrers molt turístics plens de botigues de productes del país i menjar occidental.

Hem anattre dies al teatre a veure diferents espectacles de la cultura de l'estat de Kerala.

Tenen un teatre molt antic i característic. Els actors porten unes máscares molt elaborades i quan actúen fant unicament mímica. Hi ha una persona que canta i uns músics. Vàrem anar una hora abans a l'espetacle per veure tota la sessió de maquillatge. Només homes actúen.

Va ser molt interessant

El segon i tercer dia vàrem veure un dia dances, tambe amb molta mímica i moviment de moltes parts del cos, com ara dansa amb els ulls, i al darrer dia arts marcials.

 Sessió de maquillatge

   

 El personatge femení

Que observo a Kerala?

Kerala

A diferència del Tamil Nadu, les dones no porten flors al cap, hi ha menys homes amb longis i es veuen moltes esglèsies catòliques.

Es veu més net que la resta de la Índia.

He observat que les dones porten 4 tipus de vestits diferents: 

Saris

Kurta

Hàbit negre musulmà

I el vestit que deu ser típic de la zona. Un vestit llarg fins a mitja cama, amb la cintura ajustada i la faldilla molt ample. A sota de la faldilla surten uns pantalons tipus leggins. Tot el conjunt amb els mateixos tons i com a tota la Índia i acompanyen una bufenda de la mateixa roba. Sovint aquest vestits estan molt adornats amb coses brillants.

Allepey

A Allepey vàrem fer una passejada amb ferry pels backwaters.

Els backwaters es una gran extensiò d'aigua dolça, amb canals i llacs, que corre paral.lela al mar, però separada per un troç de terra. El rius que baixen de la serralada dels Ghats alimenten els backwaters.

Vàrem veure camps d arròs, separats de l'aigua per un dic ja que estan més baixos que el nivell de l'aigua. Vàrem veure petits pobles i la gent que feia la vida al voltant de l'aigua. També vàrem veure els vaixells hotels que porten els turistes a passejar.

Tot amb una exuberant vegetació tropical.

Rosa

A la tarda hem anat a fer un passeig per la platja. Hi havia un ambient festiu, alguns pujàven a dalt d'uns camells amb aspecte de cansats, venedors de globus, gelats , cocos, era el decorat...el mar anava agafant uns colors calents de posta de sol i hem consensuat que ens quedàvem a veure com s'acabava aquest espectacle. L'espectacle el feiem nosaltres sense voler. Algunes persones es volíen fer fotos al nostre costat...desprès ens hem allunyat i no ens hem reprimit les ganes de posar els peus a la tebiona aigua del mar Aràbic....quin gust....la posta del sol ha arribat finalment amb els crits d'una colla de noies, agafades de les mans que es banyaven vestides i molt a prop uns nois jugant a pilota, que poc a poc s'anaven apropant a les noies...el llenguatge de la seducció, és universal.

Per cert aquí, ja no parlen tamil...la llengua de Kerala és el Malabar. De moment ja hem après a dir gràcies:"nanni"...fàcil, oi?

Pilar VInyet

   

Senza parole

Kerala, Periyar

Ja hem deixar el Tamil Nadu i estem a Kerala. Estem a la serralada dels Ghats occidentals. Kumily es el nom del poble on estem. Hi ha un parc natural per a la protecció del tigre.

Despres del bullici de les ciutat estem en un lloc tranquil i turistic, a la muntanya.

Ahir vàrem fer una sortida amb un tuktuk per a nosaltres dues i vàrem anar a un jardí d'espècies. Llavors van fer el turista fent una passejada amb elefant que ens va portar a una plantació de cardamomo.

Tambe ens vàrem enfilar a una muntaña amb una vista fantàstica de l'entorn i amb les muntanyes de fons. Vàrem visitar una plantació de te i la fàbrica corresponent. Vaja que vàrem fer tot el que ens tocava fer com a turistes que som.

Avui hem entrat al parc, pero no hem aconseguit entrades per passejar amb vaixell i intentar veure animals, pero hem descobert que pagant mes demà podiem agafar el primer vaixell (que es el que te mes probabilitats per avistar animalons) sense fer cua.

Ens hem obsequiat amb un magnific massatge ayurvedic, que ens ha deixat ben relaxades.

Madurai

Per arribar a Madurai el paisatge ha canviat, les palmeres han estat substituides per canya de sucre, hi continua havent cultius d'arros.

Madurai, com totes les grans ciutats indies, un caos de transit i fresosa, pero te un enorme temple sorprenent. Hi ha dotze torres a la valla que envolta el temple. Les torres portes, anomenades gopures, estan plenes de esculptures de les seves divinitats pintades. L'efecte es sorprenent, l'interior, només una part visitable pels no hindus, es mes semblant a altres que vàrem veure Kanchipuram.

L'efecte de les torres i les escultures es sorprenent.

Hem vist tambe un antic palau reial i un altra palau ara convertit en un memorial de Ghandi.

A la tarda hem volgut ser beneides per un elefant en un temple, pero com que no ens han deixat fer fotos tampoc hem pagat per la benediccio, o sia que hem vist i passat perdavant de l'elefant pero la seva trompa no ens ha donat cap cop al cap.

ROSA

 Gopura, o torra-porta d'entrada al temple

   

 Palau reial

El viatge fins a Madurai de quatre hores amb el bus, ha estat molt variat. Al anar passant per les poblacions veus la seva manera d'organitzar-se la vida. Apunto algunes anotacions de la meva llibreteta taronja: música india tot el camí, marbreres blanques, vaques amb les banyes pintades de color verd una i l'altre vermella, dones que renten al riu, papers i plàstics a per tot, lletreros amb tamil...ni un amb anglès...nenúfars als llocs on hi ha aigua, pallers com els que es feien abans, santuaris plens de figures, colors ,flors i devots...uf   Em quedo aquí...

Ahir vàrem anar a beure una cervesa, a una discoteca....bé això semblava per la poca llum i ambient. Gairebé estàvem soles, la música va venir quan ja quasi marxavem....sonava Madona...coses de la India...el lloc estava mig amagat, l'alcool está prohibit. EL lloc el vam trobar per la guia. Va ser una manera de celebrar el meu sant....

La forta contaminació, ha quedat esmorteïda al passar per el mercat de les flors. Les dones fan els rams que després les noies es posen a les trenes , o porten en els seus santuaris plens de divinitats.

Pilar Vinyet

Ohhhh que m'ha agradat!

Thanjavur està situat al delta del riu Cauvery. Pel camí hem vist arrossals i palmeres. Aquest delta es conegut com: EL GRANER DE L'ÍNDIA

M' ha agradat molt la ciutat.

Hem visitat el temple principal,  es de la època Chola, te diverses parts, amb moltes escultures a l exterior. Tambe hem vist l'antic palau dels prínceps,  molt deteriorat pero que estan restaurant. La part antigua esta plena de petits tallers d'artesants, ens ha cridat l'atenció que quasi tots aquests tallers son minúsculs. En un d'ells un home assegut en una banqueta, reparava petits aparells electrònics i les mides del taller eren 120 cms d ample per 80 de fondària i 140 d'alçada

Passejant pels carrers estrets es veuen petits i mitjants temples amb les imatges exteriors pintades amb colors molt vius.

ROSA

     

Repic de campanes

Y

Amb un repicar de campanes hem entrat al  conjunt de temples de Brihadishwara, una gran extensió de granit en vertical i horitzontal.  Ple d'escultures simbolííques de les divinitats hindús. El recinte, amb devots i algun turista..una parella de catalans, amb guia...hem canviat impressions...també un japonès amb la nikon al coll...vaja si fa no fa com jo. He tingut la sensació d'estar al vaticà de la 'India i així ho he fet saber a la Rosa.  Una sensació de benestar era present.

La sorpresa l'he tingut en un acte religiòs, que oficiava un braman, corpulent amb el tors nu ornat amb collarets. Els rituals eran tan semblants al cristianisme que "flipava"pel que estava veien i escoltant: el braman ha fet una consagració, ha repartit després la comunió, ha beneit als devots....i...està ben clar,  quina religió és la més antiga. Mai hagués imaginat aquests rituals tan semblants. 

A la tarda el passeig pels carrerons petits plens d'artesans, vaques, gent que ens somreia i ens saludava amb aquell moviment de cap basculant, que a mi no em surt de cap manera...i finalment a la tornada mils i mils de ratespenades, negres i grans han envait el cel que es començava a tapar de núvols, anuncian una petita pluja, que ni tan sols ens ha tret la calor acumulada d'aquest dia tan ple...

PIlar VInyet

    

   

La cirereta del pastís

Després de 5 hores en autobús, hem arribat famèliques a Thanjavur. A prop de l'estació de busus hi i havia un magnífic restaurant vegetarià, que estava tan ple que hem hagut de compartir la taula.

En el restaurant servien talli, però no en un plat sino damunt d'una fulla de plataner. El restaurant era molt autèntic. Com es habitual erem les úniques turistes i les úniques que menjàvem amb cullera i per tant observades per la resta de comensals. Per la nostra part observàvem als nadius fer la barreja d'arròs i altres ingredients amb les mans i amb les mateixes ho menjàvem. 

De tota manera el talli ha estat bo per mi i massa especiat per la Pilar.

 Ració de talli

Kachipuram i Pondicherry

Hem anat al lloc més important dels temples pallavas. N,hem visitat tres, ha estat una sorpresa la riquesa d,escultures i construccions, molt diferents dels que havíem vist anteriorment. La vista, l,oïda les olors i els colors  que ens rodegen, són tan plens i intensos que costa  descriure,ls. Les dones, es posem flors als cabells, a les trenes negres  i quan passen pel nostre costat et deixem un perfum de gessamí que amb els saris tan vistosos, no podem deixar de mirar.les. Els homes tenen els cabells molt negres, i tots porten bigoti.Nosaltres també ens sentim observades i algunes vegades ens fan fotos...i és que d,exòtiques  també en som una mica.

La gent és molt amable, 

Avui, a Pondicherry que és una antiga colònia francesa, hem vist una escena molt interessant. A l,entrada d,un temple, i havia un braman, amb un enorme elefant, pintat i amb picarols i braçalets a les potes que es dedicava a beneir a la gent que li donava menjar. A la sortida del temple els devots li posaven  el menjar dintre la trompa i l,elefant, els hi tocava  el cap amb la trompa cargolada..

Aquests dies ens hem dedicat a llegir a informar.nos sobre l,hinduisme i els deus....però em sembla que necessitarem moltes hores d,estudi...de moment hem après coses de les divinitats més importants. També he llegit sobre la llengua tamil ...i ui...això pla, necessita temps. La Rosa es fa entendre amb anglès

i jo amb català que així anem fent pàtria...

Aquí tot és tan barat que sembla que no pugui ser. Avui hem dinat per l,equivalent a 2 €

Demà seguirem ruta cap a Thanjavur, a veure més temples, però aquest cop de la dinastia chola..

Com sempre dormirem amb el ventilador posat...i amb el record d,un dia molt viscut.

   

   

TAMIL NADU

La ciutat on hem arribar despres de dues nits i un dia de tren ha estat Chennai.

Una gran ciutat, amb una gran platja, amb moltes avingudes amb arbres.

Mamallapuram

Una petita ciutat al costat del mar plena d'escultures. Grans boles de granit, s' han transformat en baixrelleus, coves o temples. (S XVI)