A Srara... Hi ha bastants temples, però el lloc més important és un santuari jansinista, on hi ha una escultura de 18 metros, monolítica de un personatge masculí, nu, amb una certa retirada a Buda (sort que els sacerdots jansinistes no llegiran el blog). Per arribar-hi, s'han de pujar, sense sabates, uns 700 esglaons, tallats a la roca granítica...una autèntica meravella. Un altre manera de pujar-hi, és amb "dolis". És a dir amb una cadira amb braços portada per dos homes. Per un altre vegada, potser ho tindré en compte.
Desprès d'aquest santuari, vam pujar al altre també enfilat i amb no tants esglaons. Mentre havíem iniciat el nostre ascens es va posar a ploure. Ens van anar refugiant, a sota d'algunes pedres . Un cop vam arribar va sortir el sol i el temple ens va agradar molt.
Vam dormir dues nits a les guesthouse dels jansinistes. Les habitacions eren sencilles.
En aquesta zona, la principal producció són les palmeres de cocos. No podíem marxar sense tastar-ne un.
Pilar VInyet
