By bye

I de Mysore a Bangladore, un vol a Delhi i cap a casa

Karnataca. Sraravabelagola

A Mangalore ens va deixar el tren que més o menys ens va sacsejar unes 10 hores  a dalt d'una llitera. Encara va caldre un bon tros de viatge per arribar al nostre objectiu: un poble que es diu Sraravabelagola,  no cal entrar en detalls en com vam aconseguir que ens entenguéssin. El vaig apuntar tal com estava a la guia, però ells el van escriure en "kannada" que és la llengua del estat de Karnataca...ja podia intentar anar fer la cantarella i anar canviant la tònica de lloc , per fer-me entendre.

A Srara... Hi ha bastants temples, però el lloc més important és un santuari jansinista, on hi ha una escultura de 18 metros, monolítica de un personatge masculí, nu, amb una certa retirada a Buda (sort que els sacerdots jansinistes no llegiran el blog). Per arribar-hi, s'han de pujar, sense sabates, uns 700 esglaons, tallats a la roca granítica...una autèntica meravella. Un altre manera de pujar-hi, és amb "dolis". És a dir amb una cadira amb braços  portada per dos homes. Per un altre vegada, potser ho tindré en compte.

Desprès d'aquest santuari, vam pujar al altre també enfilat i amb no tants esglaons. Mentre havíem iniciat el nostre ascens es va posar a ploure. Ens van anar refugiant, a sota d'algunes pedres . Un cop vam arribar va sortir el sol i el temple ens va agradar molt.

Vam dormir dues nits a les guesthouse dels jansinistes. Les habitacions eren sencilles.

En aquesta zona, la principal producció són les palmeres de cocos. No podíem marxar sense tastar-ne un.

Pilar VInyet

  

Palau de Mysore

Es molt maco, tan l'exterior com l'interior. 

   

Kochi

Kochi

Aqui hi hem estat quasi quatre dies. Als voltants de Kochi hi ha molta aigua i la ciutat s'extent a illes i peninsules totes conectades amb ferries i alguns ponts. La part anomenada For Kochi és una mena de paradís de tranquilitat, hi ha uns carrers molt turístics plens de botigues de productes del país i menjar occidental.

Hem anattre dies al teatre a veure diferents espectacles de la cultura de l'estat de Kerala.

Tenen un teatre molt antic i característic. Els actors porten unes máscares molt elaborades i quan actúen fant unicament mímica. Hi ha una persona que canta i uns músics. Vàrem anar una hora abans a l'espetacle per veure tota la sessió de maquillatge. Només homes actúen.

Va ser molt interessant

El segon i tercer dia vàrem veure un dia dances, tambe amb molta mímica i moviment de moltes parts del cos, com ara dansa amb els ulls, i al darrer dia arts marcials.

 Sessió de maquillatge

   

 El personatge femení

Que observo a Kerala?

Kerala

A diferència del Tamil Nadu, les dones no porten flors al cap, hi ha menys homes amb longis i es veuen moltes esglèsies catòliques.

Es veu més net que la resta de la Índia.

He observat que les dones porten 4 tipus de vestits diferents: 

Saris

Kurta

Hàbit negre musulmà

I el vestit que deu ser típic de la zona. Un vestit llarg fins a mitja cama, amb la cintura ajustada i la faldilla molt ample. A sota de la faldilla surten uns pantalons tipus leggins. Tot el conjunt amb els mateixos tons i com a tota la Índia i acompanyen una bufenda de la mateixa roba. Sovint aquest vestits estan molt adornats amb coses brillants.

Allepey

A Allepey vàrem fer una passejada amb ferry pels backwaters.

Els backwaters es una gran extensiò d'aigua dolça, amb canals i llacs, que corre paral.lela al mar, però separada per un troç de terra. El rius que baixen de la serralada dels Ghats alimenten els backwaters.

Vàrem veure camps d arròs, separats de l'aigua per un dic ja que estan més baixos que el nivell de l'aigua. Vàrem veure petits pobles i la gent que feia la vida al voltant de l'aigua. També vàrem veure els vaixells hotels que porten els turistes a passejar.

Tot amb una exuberant vegetació tropical.

Rosa

A la tarda hem anat a fer un passeig per la platja. Hi havia un ambient festiu, alguns pujàven a dalt d'uns camells amb aspecte de cansats, venedors de globus, gelats , cocos, era el decorat...el mar anava agafant uns colors calents de posta de sol i hem consensuat que ens quedàvem a veure com s'acabava aquest espectacle. L'espectacle el feiem nosaltres sense voler. Algunes persones es volíen fer fotos al nostre costat...desprès ens hem allunyat i no ens hem reprimit les ganes de posar els peus a la tebiona aigua del mar Aràbic....quin gust....la posta del sol ha arribat finalment amb els crits d'una colla de noies, agafades de les mans que es banyaven vestides i molt a prop uns nois jugant a pilota, que poc a poc s'anaven apropant a les noies...el llenguatge de la seducció, és universal.

Per cert aquí, ja no parlen tamil...la llengua de Kerala és el Malabar. De moment ja hem après a dir gràcies:"nanni"...fàcil, oi?

Pilar VInyet

   

Senza parole

Kerala, Periyar

Ja hem deixar el Tamil Nadu i estem a Kerala. Estem a la serralada dels Ghats occidentals. Kumily es el nom del poble on estem. Hi ha un parc natural per a la protecció del tigre.

Despres del bullici de les ciutat estem en un lloc tranquil i turistic, a la muntanya.

Ahir vàrem fer una sortida amb un tuktuk per a nosaltres dues i vàrem anar a un jardí d'espècies. Llavors van fer el turista fent una passejada amb elefant que ens va portar a una plantació de cardamomo.

Tambe ens vàrem enfilar a una muntaña amb una vista fantàstica de l'entorn i amb les muntanyes de fons. Vàrem visitar una plantació de te i la fàbrica corresponent. Vaja que vàrem fer tot el que ens tocava fer com a turistes que som.

Avui hem entrat al parc, pero no hem aconseguit entrades per passejar amb vaixell i intentar veure animals, pero hem descobert que pagant mes demà podiem agafar el primer vaixell (que es el que te mes probabilitats per avistar animalons) sense fer cua.

Ens hem obsequiat amb un magnific massatge ayurvedic, que ens ha deixat ben relaxades.

Madurai

Per arribar a Madurai el paisatge ha canviat, les palmeres han estat substituides per canya de sucre, hi continua havent cultius d'arros.

Madurai, com totes les grans ciutats indies, un caos de transit i fresosa, pero te un enorme temple sorprenent. Hi ha dotze torres a la valla que envolta el temple. Les torres portes, anomenades gopures, estan plenes de esculptures de les seves divinitats pintades. L'efecte es sorprenent, l'interior, només una part visitable pels no hindus, es mes semblant a altres que vàrem veure Kanchipuram.

L'efecte de les torres i les escultures es sorprenent.

Hem vist tambe un antic palau reial i un altra palau ara convertit en un memorial de Ghandi.

A la tarda hem volgut ser beneides per un elefant en un temple, pero com que no ens han deixat fer fotos tampoc hem pagat per la benediccio, o sia que hem vist i passat perdavant de l'elefant pero la seva trompa no ens ha donat cap cop al cap.

ROSA

 Gopura, o torra-porta d'entrada al temple

   

 Palau reial

El viatge fins a Madurai de quatre hores amb el bus, ha estat molt variat. Al anar passant per les poblacions veus la seva manera d'organitzar-se la vida. Apunto algunes anotacions de la meva llibreteta taronja: música india tot el camí, marbreres blanques, vaques amb les banyes pintades de color verd una i l'altre vermella, dones que renten al riu, papers i plàstics a per tot, lletreros amb tamil...ni un amb anglès...nenúfars als llocs on hi ha aigua, pallers com els que es feien abans, santuaris plens de figures, colors ,flors i devots...uf   Em quedo aquí...

Ahir vàrem anar a beure una cervesa, a una discoteca....bé això semblava per la poca llum i ambient. Gairebé estàvem soles, la música va venir quan ja quasi marxavem....sonava Madona...coses de la India...el lloc estava mig amagat, l'alcool está prohibit. EL lloc el vam trobar per la guia. Va ser una manera de celebrar el meu sant....

La forta contaminació, ha quedat esmorteïda al passar per el mercat de les flors. Les dones fan els rams que després les noies es posen a les trenes , o porten en els seus santuaris plens de divinitats.

Pilar Vinyet

Ohhhh que m'ha agradat!

Thanjavur està situat al delta del riu Cauvery. Pel camí hem vist arrossals i palmeres. Aquest delta es conegut com: EL GRANER DE L'ÍNDIA

M' ha agradat molt la ciutat.

Hem visitat el temple principal,  es de la època Chola, te diverses parts, amb moltes escultures a l exterior. Tambe hem vist l'antic palau dels prínceps,  molt deteriorat pero que estan restaurant. La part antigua esta plena de petits tallers d'artesants, ens ha cridat l'atenció que quasi tots aquests tallers son minúsculs. En un d'ells un home assegut en una banqueta, reparava petits aparells electrònics i les mides del taller eren 120 cms d ample per 80 de fondària i 140 d'alçada

Passejant pels carrers estrets es veuen petits i mitjants temples amb les imatges exteriors pintades amb colors molt vius.

ROSA

     

Repic de campanes

Y

Amb un repicar de campanes hem entrat al  conjunt de temples de Brihadishwara, una gran extensió de granit en vertical i horitzontal.  Ple d'escultures simbolííques de les divinitats hindús. El recinte, amb devots i algun turista..una parella de catalans, amb guia...hem canviat impressions...també un japonès amb la nikon al coll...vaja si fa no fa com jo. He tingut la sensació d'estar al vaticà de la 'India i així ho he fet saber a la Rosa.  Una sensació de benestar era present.

La sorpresa l'he tingut en un acte religiòs, que oficiava un braman, corpulent amb el tors nu ornat amb collarets. Els rituals eran tan semblants al cristianisme que "flipava"pel que estava veien i escoltant: el braman ha fet una consagració, ha repartit després la comunió, ha beneit als devots....i...està ben clar,  quina religió és la més antiga. Mai hagués imaginat aquests rituals tan semblants. 

A la tarda el passeig pels carrerons petits plens d'artesans, vaques, gent que ens somreia i ens saludava amb aquell moviment de cap basculant, que a mi no em surt de cap manera...i finalment a la tornada mils i mils de ratespenades, negres i grans han envait el cel que es començava a tapar de núvols, anuncian una petita pluja, que ni tan sols ens ha tret la calor acumulada d'aquest dia tan ple...

PIlar VInyet

    

   

La cirereta del pastís

Després de 5 hores en autobús, hem arribat famèliques a Thanjavur. A prop de l'estació de busus hi i havia un magnífic restaurant vegetarià, que estava tan ple que hem hagut de compartir la taula.

En el restaurant servien talli, però no en un plat sino damunt d'una fulla de plataner. El restaurant era molt autèntic. Com es habitual erem les úniques turistes i les úniques que menjàvem amb cullera i per tant observades per la resta de comensals. Per la nostra part observàvem als nadius fer la barreja d'arròs i altres ingredients amb les mans i amb les mateixes ho menjàvem. 

De tota manera el talli ha estat bo per mi i massa especiat per la Pilar.

 Ració de talli

Kachipuram i Pondicherry

Hem anat al lloc més important dels temples pallavas. N,hem visitat tres, ha estat una sorpresa la riquesa d,escultures i construccions, molt diferents dels que havíem vist anteriorment. La vista, l,oïda les olors i els colors  que ens rodegen, són tan plens i intensos que costa  descriure,ls. Les dones, es posem flors als cabells, a les trenes negres  i quan passen pel nostre costat et deixem un perfum de gessamí que amb els saris tan vistosos, no podem deixar de mirar.les. Els homes tenen els cabells molt negres, i tots porten bigoti.Nosaltres també ens sentim observades i algunes vegades ens fan fotos...i és que d,exòtiques  també en som una mica.

La gent és molt amable, 

Avui, a Pondicherry que és una antiga colònia francesa, hem vist una escena molt interessant. A l,entrada d,un temple, i havia un braman, amb un enorme elefant, pintat i amb picarols i braçalets a les potes que es dedicava a beneir a la gent que li donava menjar. A la sortida del temple els devots li posaven  el menjar dintre la trompa i l,elefant, els hi tocava  el cap amb la trompa cargolada..

Aquests dies ens hem dedicat a llegir a informar.nos sobre l,hinduisme i els deus....però em sembla que necessitarem moltes hores d,estudi...de moment hem après coses de les divinitats més importants. També he llegit sobre la llengua tamil ...i ui...això pla, necessita temps. La Rosa es fa entendre amb anglès

i jo amb català que així anem fent pàtria...

Aquí tot és tan barat que sembla que no pugui ser. Avui hem dinat per l,equivalent a 2 €

Demà seguirem ruta cap a Thanjavur, a veure més temples, però aquest cop de la dinastia chola..

Com sempre dormirem amb el ventilador posat...i amb el record d,un dia molt viscut.

   

   

TAMIL NADU

La ciutat on hem arribar despres de dues nits i un dia de tren ha estat Chennai.

Una gran ciutat, amb una gran platja, amb moltes avingudes amb arbres.

Mamallapuram

Una petita ciutat al costat del mar plena d'escultures. Grans boles de granit, s' han transformat en baixrelleus, coves o temples. (S XVI)

   

De tornada a Ahmedabad

Avui darrer dia al Gujarat he volgut veure una vegada mes els stepwells. M'havia vist ja un a Ahmedabad el DADA HARI NI VAV, i hi he tornat, el pou es molt maco, no esta tan treballat com el que esta a les afores ADALAJ VAV. el segon pou MATA BHAVA NI VAV, que no havia vist, ha estat tota una sorpresa per a mi. Resulta que ara es un temple hindu. Pintat, descolorit i adornat amb els seus deus, l'altar principal esta al capdevall de les escales on hi hauria d'haver l'aigua, i com a molts temples hi ha trastos arreu, flors pansides, roba estesa, banderoles descolorides.

Per arribar-hi he hagut de passar per un petit barri on suposo que abans hi havia barraques i ara son casetes molt petites, totes pintades de blanc, amb carrers molt estrets.

Champaner

Champaner era un regne-ciutat mediaval musulma i part esta en el pla i d altre a la muntanya

Hi ha edicifics en diferent estat de conservacio arreu. Hi ha muralles que van del pla a dalt de la muntanya. L'estil de les fortificacions es indomusulma. La ciutat tenia bons sistemes de distribucio d aigua i enginyosos sistemes d enmagatzament de l'aigua durant el monson. 

Tambe pous amb escales diferents del que havia vist fins ara.

Hi ha unes mezquites molt ben conservades amb la pedra molt treballada.

Al  lloc mes alt de la muntanya, amb vistes extraordinaries, hi ha tres o quatre temples, que son llocs de peregrinacio com la major part de temples enlairats. Aixi doncs el camí que mena a dalt passant per construccions antigues esta molt trasitat i es facil seguir-lo i veure les ruïnes.

No he vist cap turiste extranger, m' alotjat en una hotel del turisme de Gujarat, siutat a la muntanya a 5 kilometres del pla, en un lloc plen de pseudollacs per enmagatzamar l'aigua i tambe a mig camí dels temples de peregrinatge. El lloc seria fantàstic si estés mes cuidat

    

    

  

Pobles de Kutch

A Bhuj Un turista aleman i jo hem llogat un tuktuk i hem anar a diferents pobles, ha estat fantastic. Potser ha estat una mica un circuit turistic, anar en una casa un intentaven vendre'ns les artesanies que ells fabricaven i a canvi podiem fer fotos dels llocs i de les gents.

Però d'aquesta manera hem vist diferents tribus amb les seves indumentàries característiques i la manera de viure.

El paisatje es completament pla, al nord, frontera amb Pakistan hi ha un gran desert de sal, la extracció de la qual va ser un dels primers conflictes per part a Mahama Gandhi amb les autoritats angleses, doncs no volia que només aquells en traguessin profit. He anat a veure aquest gran desert des d una muntanyeta de 600 metres alçada amb una vista extraordinaria.

Tambe hem vist un llit de riu excavat amb formes i colors fantàstics

 

    

 Desert amb aigua de la pluja acabada de caure

   

 Desert de sal al fons

Bhuj

Aixo es una altre mon, al mercat i especialment a les botigues de roba, bisuteries i joies es veuen dones vestides amb vestits llargs, molt adornats, alguns amb mirallets, i amb molted joies a orelles i nas. Es veuen de diferent procedencia.

Lothal

Sento una mena de veneració pels llocs on hi ha hagut civilitzacions molt antgues. Aqui a Lothal la civilitzacio Harapan del les fertils valls del Indus, va construir unport allunyat del mar, aprofitant les marees per comercializar els productes de la terra. El lloc esta be, pero hi ha poca cosa excavada.

Gran festa

Avui era el dia final de la festa dedicada a Ganesha.

La gent ha tret l'ídol de les paradetes que hi havien al carrer o a casa i portant-lo a peu, en bici, en tractor,en camió, en cotxe, en carrossa tirada per camell o per tractor o per bous, i acompanyats de gent ballant al so dels tambors anaven desfilant pels carrers.

Es dirigien a un dels dos ponts preparats per la festa. Dalt del pont, jo només he anat a un, hi havia 5 grues enormes. Alla carregàven els idols grans a una plataforma lligada a la grua i el baixaven fins a l'aigua i alla els enfonsàven. L'espectacle meravellos, la contaminació........Aixo ha començat cap a migdia i durara quasi tota la nit, amb moltissima gent arreu cantant i ballant.

A sota el pont han fet dues grans piscines amb uns plàstics i la gent

hi porta a enfonsar els ídols petits, uns pocs els posaven en una barqueta i des d alla els tiraven a l aigua.

La gent repartia llaminadures i tiraven pols de diferents colors. A mi m han pintat la cara primer vermellosa i mes tard groga.

   

  

   

  

   

Palitana

He pujat als temples de Palitana, uns 5000 graons per pujar i uns altres per baixar. Com que ja havia pujat als de Ginar, l esforç no em va semblar massa gran tot i que molta gent gran i no tan gran es feia pujar en doly, o sia amb cadira damunt de canyes i tranportada per les espatlles de 4 o dos homes.

Com que aquesta part del Gujarat es molt plana, enlairant se una mica la vista es fantastica. Els temples amb una panoramica de 360 graus tenen una vista impresionant.

    

Pujant cap als temples, vista del llac

 Els temples

Step well o pous amb graons, en gujarati "uau"

M' he quedat bocabadada davant de la construccio. Uns 500 anys enrera es contruiren un seguit de pous perque la gent pogues anar a beure i refrescarse a tocar l'aigua. I per això buidaven el terreny i anaven fent pisos amb columnes i escales per baixar. El conjunt es meravellos, n he vist dos i un d ells te les pedres completament treballades. 

Per visitar aquets llocs des de l'hotel he contratat un motoricksaw que m'ha fet de guia i de fet m ha portat entre altres llocs a veure dos d aquets pous.

  

Porbandar

Es el poble on va neixer en Gandi. La ciutat es tranquila, te edificis molt macos o que ho serien si estiguessin cuidats.

La gent del Gujarat es molt amable ien general ni molesten ni timen els turistes, es molt agradable viatjar per aquest estat indi.

Des de l'autobus he pugut observar que esta ple de camps, en molts indrets tot el que la vista dona de si es veuen lleguminoses.

Hi ha aigua arreu

La vestmenta al Gujarat

Hi ha dones que no porten el sari indi, especialment en pobles, no se si pertanyen a una determinada tribu.

Porten una faldilla fins els peus i ub cos fins la cintura, maniga fins al colze amb tota l esquena descoberta, una petita tireta que aguanta el cos pel darrera. En alguns pobles, portaven els pits molt resaltats amb roba d un altre color i ben vistòs.  Porten un mocador bufanda que cobreix el cap.

Els homes que no van occidentals porten el vestit indi blanc, consistent es pantalons molt cenyits a les cames i molt amples a cuixes i cul, una jaqurta blanca i turbant blanc. Alguns porten el mateis pero la jaqueta a partir de sota l'aixella els queda com una faldilla abombada fins la cintura. 

Diu

Es una illa de 12 quilòmetres de llarg per 4 d'ample i esta unida a terra ferma per un pont. Diu no pertany al Gujarat sino que esta administrada directament des de Delhi. A diferencia de Gujarat, aqui es ven i beu alcohol i es veuen molts bars i botigues dedicades a això. Tambe es veu clarament d on surt l'alt nivell de vida qie hi ha a la ciutat.

Avui he anat a la platja de Nagoa, l'única de la illa amb infraestructura turística, mitja dotzena d'hotels.

Alla m he banyat vestida, ja que totes les dones així ho feien i he estat xerrant amb dues dones, que duien saris fantastics, que m'han explicat que es passejaven per la platja mentre els seus marits anaven de bars.

Mes tard passejant per la ciutat m'he trobat amb la sorpresa de veure diferents professons dedicades a Ganesha. Be un grup d una quinzena de persones acompanyaven una figura de Ganesha, el deu amb cap d elefant, a voltar per la ciutat fins a una mena d'ermita al costat del mar. En el seguici, davant hi anaven persones tocant el tambor i un gran altaveu seguits d un carro, d un metre cubic mes o menys, amb la figuara de Ganesa adornada i iluminada i llavors persones ballant i tirant petads, algunes amb la cara pintada de vermell

Junagadh

Una ciutat que una mica cuidada seria molt maca, te un fort amurallat, un enorme palau dels maharajas i diversos monuments funeraris de la epoca de la invasio musulmana.

A prop de la ciutat hi ha la muntanya Giron, lloc de peregrinatge religios.

Per arribar als temples de Giron cal seguir un cami escalonat amb uns 8000 esglaons. Les vistes son fantastiques i els temples a dalt estan be.

El cansansi de l'endemà es nota

    Els temples

   Cal arrivar al pic           

  Cami de pujada

Dwarka

Dwarka, es una de les moltes ciutats sagrades pels hindus.

Aquesta te le particularitat de tenir els gats (escales que condueixen a l aigua per fer banys de purificacio) que donen al mar i no al riu.

He anat amb la familia que vaig coneixer a banyar-nos al mar. En primer lloc hem hagut de travessar un petit canal d aigua de mar, ho hem fer en marea baixa i amb aigua fins a mitja cuixa. Per travessar els homes s han quedat en calçotets, pero les dones ni tat sols s han arremangat una mica la kurta que porten, sino que s han mullat el pantalons i troç de faldilla que tocava. Arribats a la platja, per ells primera o segona vegada a la vida, els homes s han banyat amb calçotets i samarreta i les dones completament vestides sense ni tan sols treure's la bufanda que porten. Jo m ho he passat molt be vestida sense mullarme i tirant fotos.

2000 quilometres en tren

Viatjar en tren per l'Índia es sempre una experiencia diferent.

La meva llitera estava al passadis, resguardada amb una cortina. La primera nit he dormit com un sòc,  he retornat al mon dels desperts quan he sentit que algú passava a vendre te.

Mig dormint, mig llegint, mig mirant el paissatje han anat passant les hores i tambe els diferents venedors, diari, dinar, aigua, bosses de patates.

La familia que tenia per veins ha arribat el moment en que no ha pogut aguantar mes la curiositat i han enviat el que mes sabia anglès a parlar en mi.

Be, en dic bla bla bla, soc de........

I ells son una familia de 10 menbres que anaven des de Lucknow a fer un viatge vacances-peregrinació a la costa de Gujarat.

La Roseta ha allargat el recorregut i ha continuat amb ells fins a Dwaty.

Ha estar una bona idea

En arribar a l'estació, despres de 48 hores de tren, a les 4 de la matinada, tots 10 + jo + el conductor i equipatge ens hem enfilat com hem pogut en un ricksaw (moto amb remolc que fa de taxi)

Aqui n hi anavem 12, i al sostre l'equipatge

Gorakpur

Es la ciutat a la que m'he trobat entrant a l'India des de Nepal. Crec que mes bruta impossible de trobar, he hagut d esperar moltes hores per agafar el tren i les he passades a la sala d espera de luxe de l'estació de tren

Delhi

Estic en el carrer de backpakers de Delhi, esta plovent, he trobat un bar pijo on tenen wifi, a fora la gent va passat sota la pluja, turistes, indis, ricksaws, motos.

Aqui tot esta com sempre, bruticia, molta bruticia al carrer, gent que t'empaita perque vagis a la seva botiga i d altres oferint se per fer de guies